Mites i realitats de Vitòria, la ciutat perfecta

Amb ‘Bad Moon Rising’ de fons de la Creedence, el cotxe circula entre planícies i monticles verds. Purneja i fa olor de terra humida i a tempesta. L’energia va rutllant. Sí senyors, arribem a la ciutat més verda d’Europa, on es respira el rock and roll de l’antiga escola i…

Mites i realitats de Vitòria, la ciutat perfecta

Amb ‘Bad Moon Rising’ de fons de la Creedence, el cotxe circula entre planícies i monticles verds. Purneja i fa olor de terra humida i a tempesta. L’energia va rutllant. Sí senyors, arribem a la ciutat més verda d’Europa, on es respira el rock and roll de l’antiga escola i es mengen uns pintxos d’al·lucine. Benvinguts a Vitòria-Gasteiz!

Vitòria Gasteiz és perfecta per a pedalejar perquè és plana, exceptuant el casc antic, que està situat en un turó. Foto: Wladimir Cossio.

Vitòria Gasteiz és perfecta per a pedalejar perquè és plana, exceptuant el casc antic, que està situat en un turó. Foto: Wladimir Cossio.

La capital del País Basc és d’una de les ciutats on millor es viu de la península i d’Europa. Almenys així l’han qualificada, com la Ciutat Verda Europea de 2012. Un títol que no se li ha donat per casualitat. A finals els anys 80, l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz es proposà dur a terme la restauració de l’Anell Verd que envolta la ciutat amb l’objectiu d’armonitzar la vida urbana amb la vida rural i recuperar així la flora i la fauna de la zona.

L’Anell Verd, el pulmó de la ciutat

Tres dècades més tard, el pulmó pel qual respira la ciutat és una realitat. El parc natural de Salburua, on conviuen centenars d’espècies de flora i fauna autòctona, el riu Zadorra, o el bosc d’Armentia són alguns dels paratges naturals més ben conservats. Això ha permès que es connecten entre sí formant el que coneguem com l’Anell Verd de Vitòria-Gasteiz. a través de corredors ecològicament funcionals amb els Monts de Gasteiz, un espai natural de més de 5.000 hectàrees de superfície ubicat al sud de la ciutat.

A més, la recuperació d’aquest cinturó de natura també contemplà la restauració de zones degradades, permetent la recuperació ambiental de xicotets rierols que discorren de sud a nord, des dels Monts de Vitòria fins el riu de Zadorra. Si surts al bosc d’Armentia, t’envoltaràs per avellaners, aurons i freixes i et podràs creuar, si no els espantes, senglars, esquirols, ocells rapinyaires i desenes de xicotetes aus més.

Aquestos espais recuperats formen una zona d’oci rural inigualable a la capital del País Basc, on es pot accedir en 15 minuts caminant i en 10 en bicicleta des del centre de la ciutat. Si el temps acompanya, sempre pots eixir a fer esport a l’Anell Verd. Un autèntic luxe pels amants de la naturalesa. Arran d’aquesta incitativa dels anys 80, els ciutadans de Gasteiz estan conscienciats amb la conservació del seu espai natural. Tant és així que duen a terme activitats recreatives i educatives per promoure’l. Cada any acullen vora 25.000 persones. És un projecte amb una grandíssima inversió econòmica però que finalment ha valgut al pena, i que ha sigut clau per atorgar-li a la ciutat el reconeixement com la Capital Verda Europea del 2012.

L'anell verd ha suposat una grandíssima inversió econòmica però que finalment ha valgut al pena, i que ha sigut clau per atorgar-li a la ciutat el reconeixement com la Capital Verda Europea 2012. Foto: Wladimir Cossio.

L’anell verd ha suposat una grandíssima inversió econòmica però que finalment ha valgut al pena, i que ha sigut clau per atorgar-li a la ciutat el reconeixement com la Capital Verda Europea 2012. Foto: Wladimir Cossio.

Esport a l’aire lliure sí, però pagant

La bicicleta és un element fonamental per a una ciutat que ostenta aquest títol. En canvi, si no tens bicicleta pròpia, no podràs fer una volta per l’Anell Verd. Fa més d’un any que l’Ajuntament va retirar l’ús de les bicis públiques. Sorprèn que una ciutat considerada ‘verda’ no dispose d’un servei públic d’arrendament de bicicletes.

No obstant això, la capital alabesa és perfecta per a pedalejar perquè és una ciutat plana, exceptuant, això sí, el casc antic, que està situat en un turó. Així i tot, els carrils bici recorren tot el centre històric, i als afores hi ha una extensa xarxa d’itineraris cicloturístics. El parc natural de Salburua, el bosc d’Armentia i el parc de Zabalagana també disposen de passejos per a ciclistes i àrees de descans. És una meravella eixir de casa i tenir-ho tot a un tir de pedra.

Plou molt però… com es menja!

S’ha de pensar que tant d’espai verd té la seua contrapartida: a la capital d’Euskadi plou prou, i la llum del mediterrani guaita dos dies a l’any, sense exagerar. Si no hi ha ganes ni temps de fer una excursió, sempre està l’opció de quedar-se més a prop, a cobert, i anar de pintxos pel centre històric. Vitòria es una ciutat ideal per fer-ho. Segons el nivell adquisitiu de cadascú, es pot accedir a uns pintxos més o menys elaborats. Però els preus són per norma general assequibles i aptes per a totes les butxaques.

Un dels millors restaurants és CRK, situat al cor de Vitoria, al costat del parc Florida. Els millors pintxos es mengen a Órdago. Foto: Wladimir Cossio.

Un dels millors restaurants és CRK, situat al cor de Vitoria, al costat del parc Florida. Els millors pintxos es mengen a Órdago. Foto: Wladimir Cossio.

Un dels millors restaurants de la ciutat que té menú dia i nit es CRK, situat al cor de Vitoria, al costat del parc Florida. Els millors pintxos es mengen a Órdago, a la vora del Centre Cultural Montehermoso. Les quadrilles (perquè això sí, els sexes en la joventut estan generalment segregats, les xiques amb les xiques, i els xics amb els xics, a no ser que siguen parella) ixen a compartir conversa i menjar a l’hora del vermut.

A Vitòria es menja molt bé, i es beu el típic txakolí, el vi blanc autòcton d’Euskadi. Però el pintxo te l’has de pagar, no es pot esperar el clàssic ‘quinto-tapa’ del sud peninsular. El preu d’un bon pintxo pot anar des de l’euro i mig als tres euros. Totes les setmanes, si es vol eixir de festa amb els col·legues de la forma més econòmica possible, els dijous és el dia del ‘pintxo-pote’: per només un euro la majoria dels bars ofereixen vi o most amb un pintxo a triar. No massa elaborats, però són perfectes si vols fer una volta i menjar variat i barat.

Esperit Punk

Se sol dir que al Pais Basc hi ha molt de rock and roll però, francament, excepte el festival Azkena Rock, que té lloc a l’estiu i és quan la ciutat s’ompli de ‘rockanrolleros’ de la vella escola, en general reina més el punk basc que altra cosa. Un fenomen que mina les expectatives respecte de l’escena musical de la ciutat, sobretot, si esperes una oferta variada en sons i estils.

La sala Jimmy Jazz i el Hell Dorado són les úniques que donen la benvinguda a formacions musicals underground d’àmbit internacional. Allí no se’ls escapa ni una: Micah P. Hinson, El Vez, The Addicts, The Muggs, entre d’altres bandes, han passat per ací. Si t’agrada aquest tipus de músics has de mantindre’t atent a la seua programació.

La resta de sales tiren de grups locals que exploten el concepte punk. El que sí que és cert és que hi ha una efervescència de grups joves que gestionen una ‘okupa’, el Gasteizko Gaztetxe, i ho tenen organitzat que dóna gust. És un casa en runes que han restaurat a la seua manera, amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, i organitzen cursos, tallers i concerts.

Cada barri compta amb un propi centre cívic on es duen a terme activitats esportives i lúdiques. Foto: Wladimir Cossio.

Cada barri compta amb un propi centre cívic on es duen a terme activitats esportives i lúdiques. Foto: Wladimir Cossio.

Serveis socials, harmonia de base

Vitòria i serveis públics són dos cares de la mateixa moneda. Cada barri compta amb un centre cívic propi on es duen a terme activitats esportives i lúdiques. A més, cada centre disposa d’una biblioteca pròpia en cada barri on pots aconseguir quasi tot el que necessites. I si busques un llibre que no tenen, el compren.

La consciència de respecte, espai públic i compromís forma part del caràcter basc. L’individualisme exacerbat d’altres ciutats està lluny d’arribar-hi. Fins i tot les botigues del centre històric tanquen a migdia, respectant un horari de descans. El temps de descans es valora tant com el temps de treball i oci en aquesta ciutat. Sempre s’ha dit que la rudesa ha caracteritzat el caràcter del poble basc, però res més lluny de la realitat, tot és xerrameca. En un primer contacte sí que donen, en general, la sensació de duresa, però prompte te n’adones de que són afectuosos, acollidors i summament fidels i lleials amb les amistats. I aquestos són valors que escassegen però, ací, es troben a cada cantó.