Els mapes de la nostra identitat

A les huit del matí eixim cap a Nàquera. Acompanyem Pau Fuster, un dels topògrafs del Tossal Cartografies, en l’última fase del procés de creació d’un mapa de muntanya. Ens dirigim a la Serra Calderona. Pel camí ens explica dades tècniques i particularitats del disseny cartogràfic però, sobretot, parla de…

Els mapes de la nostra identitat

A les huit del matí eixim cap a Nàquera. Acompanyem Pau Fuster, un dels topògrafs del Tossal Cartografies, en l’última fase del procés de creació d’un mapa de muntanya. Ens dirigim a la Serra Calderona. Pel camí ens explica dades tècniques i particularitats del disseny cartogràfic però, sobretot, parla de la importància de conèixer i estimar el territori.

El mapa de La Calderona del Tossal Cartografies es publicarà definitivament a final de juny, però avui estrenem un fragment a nonada.es. Darrere hauràn quedat tres anys de treball intermitent, i un fum de documentació necessària per dibuixar sobre el paper la riquesa del patrimoni natural i cultural.

El mapa de La Calderona del Tossal Cartografies es publicarà a finals de juny, però avui n’estrenem un fragment. Darrere hauran quedat tres anys de treball intermitent, i un fum de documentació per dibuixar sobre el paper la riquesa del patrimoni natural i cultural.

La creació d’un mapa de muntanya s’inicia amb la selecció de la zona que es treballarà i l’adquisició dels mapes del Centre Nacional d’Informació Geogràfica, ubicat a Madrid. D’aquestes peces base, El Tossal Cartografies hereta el rigor cartogràfic, consistent en les dades bàsiques de planimetria i altimetria. No es poden distingir, tanmateix, camins secundaris, sendes i restes arquitectòniques i altres elements del patrimoni cultural. Aquest serà el treball dels nostres topògrafs.

Igualment treballen i milloren la toponímia heretada de Madrid, tot respectant la nomenclatura local dels enclavaments geogràfics. Finalment hi donen cabuda a tota la informació purament excursionista: instal·lacions de muntanya, senders homologats i tot el que pot ajudar als visitants.

El Tossal Cartografies completa els mapes del Centre Nacional d’Informació Geogràfica. Foto: Beatriz Jiménez.

El Tossal Cartografies completa els mapes del Centre Nacional d’Informació Geogràfica. Foto: Beatriz Jiménez.

Amb la maqueta inclosa al programa d’ordinador i la zona d’actuació ben definida, arriba el moment de documentar-se. En aquesta fase la història i la cartografia antiga són fonamentals, sobretot, tenint en compte la particularitat de les serres valencianes, que sempre han estat habitades, com ens explica Pau: “els pobladors de les nostres muntanyes ens han deixat un gran nombre d’enginys i particulars tipologies arquitectòniques per tal de subsistir a un medi hostil, mostra de la seua tenacitat per aconseguir aigua, moldre el blat o donar refugi als pastors, i això és una informació molt valuosa que també cal reflectir”. Amb els mapes antics de la zona referenciats damunt de la base cartogràfica, i la informació extreta dels llibres d’història i la consulta de les fonts locals, arriba l’hora de recórrer la muntanya.

El treball de camp

Superades totes aquestes indagacions prèvies, ja estem a la fase del treball de camp, de la investigació sobre el terreny. Ha arribat el moment de transitar cadascuna de les sendes que apareixen a dreta i esquerra del camí. Una part del que indiquen els mapes antics ja no estarà, hi haurà carreteres que no existien i que han fet desaparèixer camins, aljubs que ja no hi són i noves sendes obertes al llarg dels anys, fonts amagades i patrimoni enderrocat.

Hi haurà hores, moltes hores de treball, de vida a la muntanya i d’observació del paisatge. “Són molts dies, potser vora 100, recorrent la serra, fem una mitja de 30 quilòmetres al dia, amb el GPS i el mapa inicial a les mans; a la motxilla, la càmera de fotos, menjar, aigua i a l’hivern, una botella de vi, per calfar el cos. Mentre caminem marquem tot el que anem trobant, i el que no, també, per tal de documentar la zona tal i com està ara” ens conta Pau.

Una vegada familiaritzats amb el terreny i amb el més difícil fet, queda la verificació, buscar a persones dels pobles que formen la serra, interessades en el patrimoni local que els ajuden en allò que no han trobat: “sempre hi ha un metge, un mestre o una persona gran del poble que té coneixements únics sobre la zona i t’ajuden a resoldre els problemes que han pogut sorgir”.

Un mapa no és només una descripció geogràfica d’una zona. És el rastre viu d’una civilització. Foto: El Tossal Cartografia.

Un mapa no és només una descripció geogràfica d’una zona. És el rastre viu d’una civilització. Foto: Paco Tortosa.

Un matí a La Calderona

Una vegada fet aquest treball toca tancar-se i fer feina a l’ordinador, encara que en moments puntuals hauran de tornar a la muntanya per confirmar alguna dada. És el que estem fent hui, veure si de la Creueta del Pinar de Nàquera es pot baixar per una senda alternativa. Per això recorrem la zona, una part de La Serra Calderona nova per a mi, però Pau la coneix bé.

Intentem baixar per dues sendes que es perden enlloc. A la tercera ho aconseguim, és un camí molt xicotet, inexistent a la informació que fins ara hi havia sobre la zona. Amb la Clotxa de Villalba, al terme municipal d’Albalat dels Tarongers, no tenim tanta sort. Les sospites de Pau s’han complit. M’explica que al mapa de 1910 ja no hi apareixia. Malgrat l’esforç que ens ha costat pujar la lloma i la decepció de no trobar el nostre particular tresor baixem gaudint del paisatge, ple de colors i de sorolls. Ara només queda incloure la nova troballa, finalitzar la maquetació i enviar a impremta. D’ací un mes ja estarà a la venda, i els amants de la muntanya tindran una nova ferramenta per conèixer i gaudir el territori.

Els mapes de muntanya són de gran utilitat per a fer senderisme, pujar cims o localitzar zones d’acampada, però la seua funció de reivindicació del territori no és menys important. Un mapa no és només una descripció geogràfica d’una zona. És el rastre viu d’una civilització. Conèixer i estimar les nostre serres és la millor manera de conservar-les i evitar els atemptats mediambientals.

el tossal cartografies portada serra mariola

El somni complit de tres amics topògrafs


El Tossal Cartografies són Pau Fuster, Òscar Arnau i Natxo Segura, tres topògrafs valencians amb un especial interès en mostrar la riquesa natural i cultural del paisatge que ens envolta.

Es conegueren en el projecte final de carrera, quan triaren estudiar i treballar les muntanyes del País Valencià. L’experiència va ser tan reconfortant que decidiren que això era al que es volien dedicar, però cap dels tres tenia experiència ni capacitat per finançar el projecte.

Trobaren feina al sector i deixaren El Tossal al calaix dels somnis pendents. A l’any 2009 la crisi els tornà a reunir i decidiren recuperar la idea. A la primavera de 2010 publiquen els seus projectes finals de carrera, millorats, els mapes de la Tinença de Benifassà, Els Ports i La Serrella, així com el de la Serra Mariola, i comencen a buscar finançament mitjançant administracions locals per continuar recuperant el patrimoni amagat a les muntanyes valencianes.

Fins ara, a més dels que ja hem nomenat, han publicat els mapes de Vistabella, la Serratella, Titaguas, Chóvar, Serra d’en Galceràn, Silla, Sueca, Vallibona, Xodos i l’Alcora, i estan a punt de veure la llum la Serra Calderona i Vilafranca. A la tardor preveuen publicar Serra Espadà i Font Roja-Carrasqueta.