“No volíem fer un Salvados”

Alba Forés recorda perfectament on estava en el moment que començaren els incendis. Feia el torn de cap de setmana als informatius de Catalunya Ràdio quan la notícia va esclatar en la redacció de Barcelona. Mòbil en mà la família li contava, minut a minut, com avançava el foc cap…

“No volíem fer un Salvados”

Alba Forés recorda perfectament on estava en el moment que començaren els incendis. Feia el torn de cap de setmana als informatius de Catalunya Ràdio quan la notícia va esclatar en la redacció de Barcelona. Mòbil en mà la família li contava, minut a minut, com avançava el foc cap al seu poble, Llombai. Però ella no estava allí, i no entenia com havia pogut passar.

Les dimensions del major desastre ecològic dels darrers 20 anys al País Valencià foren tan grans què, fins i tot, es van poder veure des del satèl·lit Terra de la NASA. En només 72 hores es va cremar el doble de superfície forestal que en els últims 10 anys a tot el nostre territori.

El 28 de juny de 2012 començava per a molts valencians ‘L’estiu més negre’. Nou dies durant els quals el foc va deixar al seu pas 50.000 hectàrees cremades, una vintena de municipis afectats, 2.000 persones evacuades, 9 espais malmesos de la xarxa Natura 2000 i moltes preguntes al damunt de la taula.

50.000 hectàrees cremades, una vintena de municipis afectats, 2.000 persones evacuades, 9 espais malmesos de la xarxa Natura 2000. Foto: Alba Forés

50.000 hectàrees cremades, una vintena de municipis afectats, 2.000 persones evacuades, 9 espais malmesos de la xarxa Natura 2000. Foto: Alba Forés

Un documental contra l’oblit

Precisament a Alba li rondaven algunes qüestions pel cap quan es va posar en contacte amb Rubén Soler. Ambdós decidiren anar més enllà dels titulars, la urgència i la confusió sobre uns fets extraordinaris per a tractar d’entendre’ls i conèixer en profunditat allò que havia passat, així que posaren en marxa un projecte a Verkami per tal de recaptar fons.

D’aquella inquietud va nàixer un documental que recull alguns dels testimonis que van viure l’experiència a primera línia de foc a Cortes de Pallàs, Dosaigües, Macastre, Iàtova, Alcublas, Tous, Llombai o Catadau, entre d’altres. I què compta amb una banda sonora d’excepció gràcies a Clara Andrés, Tardor, Xavo Giménez, Senior i el Cor Brutal, Rafel Arnal, Efrén López o Sonlosgrillos.

Més que un documental de denuncia, apunta la directora, és un documental que genera preguntes. “No volíem fer un Salvados”, aclareix, “la nostra intenció era fer un documental d’autor, vivencial, amb emocions, que repassara els fets i posara cara a la gent que va esdevindre, malauradament, protagonista durant els incendis. Aquells que s’han quedat sense feina arran del foc, als apicultors afectats, al fotògraf que va perdre sa casa”.

Els incendis també són un negoci

El 27 de setembre es podrà veure a la Casa València de Barcelona, al carrer Córsega.

El 27 de setembre es podrà veure a la Casa València de Barcelona, al carrer Córsega.

Perquè els incendis forestals són un tema complex, assevera. Gràcies al treball que hem fet, hem aprés que la gestió del medi ambient no està exempta de polèmica, “hi ha interessos econòmics després dels incendis”. Però també ens hem assabentat de que “el foc és consubstancial a l’ecosistema Mediterrani, i què per tant cal ser conscients i intentar preparar-se per a patir com menys millor les conseqüències”.

De vegades es cremen grans extensions de bosc perquè hi ha urbanitzacions construïdes a la muntanya, explica Alba, i sempre es prioritza apagar el foc allà on hi ha gent. Però pot ser no s’hauria d’haver deixat edificar en aquesta àrea. “L’exemple és la caseta de Cortes de Pallàs on es va iniciar el foc, dos tècnics estaven instal·lant una placa solar allí a les 15:30 hores. Va ser un cúmul de circumstàncies, efectivament, però aquella caseta pot ser no deuria haver estat ahi”.

Que circule l’anunci aquest de la cervesa, ‘Mediterraniamente’, diu molt de com pensem, lamenta. És una pista de l’escassa conscienciació que hi ha al carrer sobre les conseqüències dels nostres actes. “I a partir d’ací ja podem començar a debatre, gran part de la responsabilitat és nostra. Sense deixar de banda les retallades”.

La millor prevenció, apunta, és recuperar la viabilitat econòmica del món rural. “Hi ha que viure de cara a la muntanya”, insisteix. Un camp ben cuidat, és el millor tallafocs, explica. Són alternatives de futur per evitar cap altre gran incendi forestal. De moment, ‘L’estiu més negre’ es podrà veure el 27 de setembre a la Casa València de Barcelona, al carrer Córsega. Tot i què en breu esperen poder presentar-se a algun festival i per suposat, projectar-lo al País Valencià.