La raspada decidida dels vertaders gladiadors de la pilota valenciana



Del raspall es diu que és la modalitat més dura de la pilota valenciana. Una disciplina per a cossos i ments fortes i de resistència a prova de bomba. Però encara hi ha una forma més dura d’enfocar el raspall: jugar-lo amb cadira de rodes. Passem un matí a Xirivella,…

La raspada decidida dels vertaders gladiadors de la pilota valenciana

Del raspall es diu que és la modalitat més dura de la pilota valenciana. Una disciplina per a cossos i ments fortes i de resistència a prova de bomba. Però encara hi ha una forma més dura d’enfocar el raspall: jugar-lo amb cadira de rodes. Passem un matí a Xirivella, en la fase final del l’Individual de raspall adaptat.

Julio d'Oliva, el campió, va arribar a anunciar-se com a juvenil als trinquets abans de l'accident. Foto: Guillem Sanchis.

Julio d’Oliva, el campió, va arribar a anunciar-se com a juvenil als trinquets abans de l’accident. Foto: Guillem Sanchis.

Només arribar al carrer artificial de Xirivella, planeja en l’ambient l’última gesta d’Álvaro. La nit anterior, el de Faura ha alçat un 50-25 en contra per acabar guanyant la final de la Copa Diputació de València per la mínima, 60-55. Mentre els jugadors acaben d’enfaixar-se les mans, el comentari és unànime: les partides no s’acaben fins que no es guanya l’últim quinze, a Álvaro mai se’l pot donar per mort… i de la lloança al campió de Faura es passa a arreglar les partides de la segona edició del campionat Individual de raspall adaptat.

El tècnic de la Federació de Pilota Valenciana (FPV) delimita el recinte de joc i marca la ratlla de falta i de treta. El raspall adaptat és una modalitat dura. A banda del desgast dels braços que implica colpejar la pilota quasi sempre a ras de terra, s’ha de sumar el desplaçament per la canxa. Els pilotaris que lluitaran pel títol disputen una partida a mode d’escalfament i poc a poc es va creant ambient de pilota amb reptes i desafiaments, sempre amb bon humor, però amb un accentuat esperit competitiu.

Juguen la primera partida Julio d’Oliva i Carlos d’Alaquàs. Segueix de prop les evolucions dels seus pròxims rivals Pasqual de Xirivella, un dels primers que es va atrevir a acceptar el repte llençat fa cinc anys per la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana (FESA), quan va realitzar la proposta d’acoblar alguna modalitat de la pilota per a les persones en cadira de rodes. La majoria dels participants en el campionat practiquen altres esports, com el bàsquet. Però s’han enganxat a la pilota i entrenen setmanalment. “S’ha notat una barbaritat la progressió en només un any”, reconeix Ricard Monsoriu, secretari tècnic de la FPV.

Durant les partides hi ha alguna que altra discussió. Alguns volen jugar amb pilota de vaqueta, altres amb badana, i altres, amb pilota grossa. “Volen fer les menors concessions possibles, no els agrada que se’ls faciliten tant les coses”, explica Gabi Melis, director tècnic de la FESA. “És que, si no, no progressem, no aprenem el que hem d’aprendre”, replica Pasqual de Xirivella, que insisteix en treure la pilota de vaqueta, la més ràpida, el cor de l’esport autòcton.

Pasqual de Xirivella fou els primers en acceptar la proposta d'adaptació del raspall. Foto: Guillem Sanchis.

Pasqual de Xirivella fou els primers en acceptar la proposta d’adaptació del raspall. Foto: Guillem Sanchis.

Admiradors del Genovés

Carlos d’Alaquàs dóna la gran sorpresa i guanya contra Pasqual de Xirivella. A l’espera està Julio d’Oliva, un homenot de 39 anys que, abans de l’accident, va arribar a anunciar-se com a juvenil, en les primeres partides d’alguns trinquets. “Vaig començar als cinc o sis anys. Recorde perfectament el dia que em vaig enamorar de la pilota. Era una partida en la que jugava Paco Genovés, a soles, contra Diego, Pepito i Carlos, els tres d’Oliva, grans figures en aquella època. Paco treia des del rest amb l’esquerra, i va guanyar. Increïble”, rememora Julio, que a pesar de la incomoditat de la cadira de rodes, és capaç de treure de bragueta, “molt paregut a Loripi”, es comenta des del públic.

El propi Paco Cabanes entra per la porta d’accés a la canxa de Xirivella i observa durant uns minuts els vertaders gladiadors de la pilota valenciana, que suen en un matí calorós de dissabte, el primer dia de ple estiu de la temporada. El miren amb admiració, el saluden, el coneixen. Paco lloa la voluntat dels participants, però se n’ha d’anar prompte. A pesar dels seus 58 anys, al mític encara se’l reclama, en aquest cas, en el 25 aniversari del trinquet de Petrer.

A Julio li va costar alguns anys animar-se a tornar a posar-se els didals, però ara és un gran defensor del raspall adaptat. “Cada jugador ha de ser un poc representant per a convèncer a altres companys i que s’animen a vindre a jugar”, explica Gabi Melis. Ara, el jugador d’Oliva exhibeix domini de la pilota, es nota que l’ha tocat més que els seus rivals que, no obstant això, a base de pràctica, s’acosten al seu nivell.

La gran final

Julio guanya també davant Pasqual, i la següent partida decideix el títol i enfronta als dos millors, Carlos contra Julio. El d’Alaquàs comença molt fort. S’ha crescut perquè ha guanyat a l’impulsor, al que els va enganxar a quasi tots. I ara té tres jocs d’avantatge contra Julio d’Oliva, a priori, el favorit. La partida és a cinc jocs i Carlos té la possibilitat de fer-la sabatera.

Els pilotaris en cadira de rodes volen que es facen les menors adaptacions possibles, prefereixen jugar amb vaqueta. Foto: Guillem Sanchis.

Els pilotaris en cadira de rodes volen que es facen les menors adaptacions possibles, prefereixen jugar amb vaqueta. Foto: Guillem Sanchis.

Aleshores arriba la reacció de Julio, que cau un parell de vegades de la cadira intentant restar els atacs de Carlos. La cavallerositat impera i rivals i companys acudeixen a ajudar-lo per a que l’espectacle continue. Es juga amb badana i, tot i que la vaqueta és més ràpida, els participants en l’Individual de raspall adaptat li donen a pilota tot el caldo que poden. Les forces estan al límit quan Julio inicia una remuntada espectacular que alça ovacions d’admiració en el públic.

Com a pilotari de raça que és, Julio és maniós. No vol que marxe la partida altre que no siga el jutge federatiu, i així els ho fa saber molt respectuosament als que canten el marcador entre els aficionats. Hi ha algunes pilotes dubtoses i la tensió es posa al màxim. Amb llargs i intensos intercanvis de colps, fins i tot rebots, el duel arriba a l’iguals a 20, el marcador desitjat. El títol es decidirà en un joc. Carlos gaudeix de la treta i Julio restarà.

I aleshores el carrer artificial de Xirivella viu un joc de poder a poder, amb colps contra les partes, caigudes esgarrifoses, tretes enverinades i restades heroiques. Raspades i bots de braç impressionants. Ningú pot apartar la vista del que està passant entre Julio i Carlos i regna el silenci abans de que comence cada quinze. Guanya Julio de forma molt ajustada, alça els braços i empenta la cadira per abraçar-se amb Carlos. Quan arriba a l’altura del públic, el seu rostre xopat de suor reflexa felicitat i cansament. Amb dificultats per a respirar, encerta a dir: “heu vist? Com Álvaro anit!”.