Adéu, RTVV: notaris d’una defunció

La televisió pública valenciana tal com la coneixíem ja és història. L’ERO a RTVV ha suposat una lenta i penosa agonia que ha durat més de dos anys i de la que encara no hem sentit les seues darreres conseqüències. El llibre ‘Adéu, RTVV’ reflecteix com ha sigut l’experiència de…

Adéu, RTVV: notaris d’una defunció

La televisió pública valenciana tal com la coneixíem ja és història. L’ERO a RTVV ha suposat una lenta i penosa agonia que ha durat més de dos anys i de la que encara no hem sentit les seues darreres conseqüències. El llibre ‘Adéu, RTVV’ reflecteix com ha sigut l’experiència de viure este tràngol des de dins i en primera persona.

48 treballadors de RTVV patiren una sanció per l'ocupació pacífica del plató del Notícies Nou.

48 treballadors de RTVV patiren una sanció per l’ocupació pacífica del plató del Notícies Nou.

Ser acomiadat sempre és una experiència molt poc agradable, però que a més t’ho comuniquen un dissabte a les nou del matí amb un missatge de correu electrònic és humiliant. Qualsevol dels treballadors que pertanyen al miler d’acomiadats de RTVV ho sap bé. Són ells qui millor coneixien com era l’ambient dins la casa, i qui van ser testimonis directes de com estava produint-se el balafiament i el saqueig sistemàtic d’eixa empresa pública per a la qual treballaven.

Un llibre coral

Borja Flors, un d’eixos ex-empleats que han vist de prop com queia eixe edifici ple de clevills que era RTVV, ha volgut junt amb Vicent Climent rescatar de l’oblit una selecció d’articles publicats en diferents diaris, blogs i pàgines web per treballadors i treballadores, així com de gent molt lligada per diversos motius a RTVV.

El seu objectiu ha sigut el de realitzar una crònica de com es van viure des de dins eixos dos anys previs a rebre els fatídics correus. “Als treballadors de RTVV se’ns ha criticat moltes vegades d’haver tardat molt a reaccionar per tal de donar conéixer tot el que passava allí dins. Potser tenen part de raó, però això no vol dir que no hi haguera moltíssims professionals compromesos que, d’una manera o d’una altra, utilitzaven els recursos al seu abast per denunciar el que estava passant. Hi ha molta gent que no tenim res de què avergonyir-nos i no podem deixar que ens traguen per la porta de darrere”, puntualitza Borja.

«Hi ha molta gent que no tenim res de què avergonyir-nos i no podem deixar que ens traguen per la porta de darrere», puntualitza Borja Flors

Al voltant del ‘Cas RTVV’ s’ha escrit moltíssim en els últims dos anys, per això la tasca de sel.lecció, tant dels articles com dels seus autors ha sigut el punt fonamental al voltant del qual es vertebra este llibre. “Hem volgut fer una crònica coral i cronològica del que va ocórrer” diu el periodista. “Com que els grans mitjans ja ens havien donat la seua versió ‘oficial’ era necessari traure a la llum totes eixes xicotetes batalles que es lliuraven diàriament per part dels treballadors i que molta gent desconeix”.

Portada del llibre 'Adéu, RTVV'.

Portada del llibre ‘Adéu, RTVV’.

El llibre arreplega prop de 80 textos escrits per diferents periodistes en moments concrets i puntuals, que a poc a poc aconsegueixen completar el trencaclosques d’esta història d’una defunció. “Com que hi havia molt de material hem volgut posar un límit a allò que recull el llibre. Hem buscat en tot moment històries amb un fort component personal, contades quasi sempre en primera persona i que ens pogueren aportar matisos per tal d’enriquir el nostre coneixement del context en què van ser escrites”.

D’aquesta manera a més dels ja nomenats Borja Flors i Vicent Climent, a l’interior del llibre trobem una gran diversitat de noms que han cedit voluntàriament i sense cap contraprestació econòmica els seus articles: Julià Álvaro, Pere Miquel Campos, Esperança Camps barber, Andreu Carpena, Ricardo Cobo del Prado Reverte, Mariola Cubells, Teresa Díez, Joan Durà, Adelaida Ferre, Amalia Garrigós, Antoni Gómez, Fani Grande, José Huedo, Paco López Barrio, Xelo Mir, Rubén Penyalba, Josep Rodríguez, Rosa Solbes, Julia Sorní Moreno i Male Villar Porta.

Un futur incert

Potser una de les característiques presents a tots els articles del llibre és un cert sentiment de ràbia, que es converteix en denúncia. No hi ha derrotisme, més bé tristesa per veure com desapareix un projecte útil i necessari, i els causants del seu fracàs continuen al mateix lloc de sempre. “El que ha passat és molt greu i és bo reflexionar”, precisa Flors. El Govern de la Generalitat va fer molt bé el seu treball de desprestigi. En pocs dies va aconseguir que mentides com que RTVV duplicava les plantilles d’Antena3 y Tele5 juntes calaren entre l’opinió pública.

Només calia consultar Internet per descobrir que Antena3 a soles, ja tenia 1.849 treballadors enfront dels 1.700 de RTVV. Pel que fa als nostres veïns de TV3 a Catalunya la Corporació Catalana de Mitjans de la Generalitat compta amb més de 2.500 empleats. I si se n’anem fora d’Espanya algú se sorprendria de saber que a la BBC treballen 16.858 persones.

«RTVV és un espill d’allò que passa a la política i la societat valenciana i de la mateixa forma no podem deixar que ens lleven els nostres drets», destaca Flors

Si a tot això afegim una nefasta gestió de l’objectivitat informativa i del concepte de servei públic que han dut a la cadena a les pitjors dades d’audiència i de popularitat de la seua història, comença a esbrinar-se l’ombra d’un pla molt ben traçat. “La manipulació ha sigut tan descarada i les directrius polítiques han sigut moltes vegades tan evidents, que no és gens estrany pensar que el que volien era devaluar al màxim el model actual per aconseguir fer-ne un de nou a la seua mida” es lamenta Flors.

Després del comiat massiu el que ens ha quedat és una RTVV en què de cada quatre treballadors tres són directius. Amb este nou model de RTVV, que ja comença a ser una realitat, és més important que mai repensar què és el que volem per a la nostra societat. “Tornar a recuperar el que teníem abans ja no és possible. RTVV tal com la coneixíem és història, però el que si podem fer, és recuperar l’esperit que va inspirar la seua creació i exigir els nostres polítics un mitjà de comunicació públic, plural i de qualitat. RTVV és un espill d’allò que passa a la política i la societat valenciana i de la mateixa forma que no podem deixar que ens lleven els nostres drets, també hem de lluitar per un model de mitjans de comunicació al servei del ciutadà, i no dels interessos d’uns quants”.