«Continuarem tocant mentre gaudim fent-ho»

Els barcelonins Manel trenquen clixés i barreres lingüístiques per tot arreu. Un any després del llançament d»Atletes baixin de l’escenari’ el seu darrer treball, parlem amb Arnau Vallvé, bateria del grup

«Continuarem tocant mentre gaudim fent-ho»

Acaben d’arribar de la gira europea que els ha portat a Anglaterra, França, Alemanya i altres països on, suposem, cantar en català deu ser prou exòtic. Els protagonistes del darrer disc traspassen fronteres per demostrar que la música és universal. Parlem amb Arnau Vallvé sobre la gira, l’actualitat i ‘Atletes baixin de l’escenari’ un disc que sona musicalment diferent, però on es mantenen les històries d’amor i quotidianitat, de malenconia i esperança.

Com han rebut a Teresa Rampell i a l’Adela en Europa?

Molt bé! Quan toquem fora d’Espanya ho fem a sales molt petitones i el nostre públic són catalans que viuen allí, llevat del nuvi o l’amic d’algú. En general, sempre resultat divertit.

Ara fa un any que va eixir el disc. Ha estat un any frenètic.

La veritat és que hem tocat molt aquest any. Normalment acabem la gira abans perquè ens ve de gust escriure cançons noves, però aquesta vegada l’allargarem més i continuarem durant l’estiu. L’estem gaudint molt.

Hui toqueu a Sant Vicent del Raspeig (Alacant), demà a Castelló i dissabte a València. Tornar al País Valencià és com tornar a casa?

Sí, ens sentim com a casa nostra. La llengua t’apropa a la gent. Toques davant d’un públic que coneix les lletres i això et fa sentir còmode. Saps que comparteixes moltes coses.

Al concert de Burjassot tocareu el nou disc i cançons de l’anterior però, us oblidareu de tocar ‘Ja era fort’. Va ser una distracció?

No la tocarem? Supose que seria per una qüestió de temps. Poques vegades ens deixem cançons de l’últim disc a la gira, però a vegades passa. Recuperem cançons dels anteriors discs i ens deixem alguna.

Al disc hi ha cançons que sonen molt a altres de grans artistes. ‘Desapareixíem lentament’ és molt Bob Dylan. Casualitat?

Casual no és, però tampoc ens plantegem fer una cançó que sone a Bob Dylan. Guillem, Roger i Martí [els altres tres membres de Manel] són molt fans, jo no tant, i això es nota. És impossible que quan compons no tingues al cap la música que t’agrada.

Els Manel dels anteriors discs sonaven més mediterranis. Aquests sonen més sòlids. La versió rock de ‘Mort d’un heroi romàntic’ en directe és el millor exemple. Evolució?

Suposo que sí. Volguérem fer el disc utilitzant només els instruments que nosaltres sabíem tocar. En principi no era la nostra intenció sonar més rock però ens ho ha dit molta gent. Ens agrada perquè sona millor en festivals i sales de concerts.

El tancament de RTVV «és una llàstima però, no només pels artistes i la cultura, ho és perquè va en contra de la voluntat de la gent i això és el més greu»

Malgrat la diferència de to i estil en cadasquna de les cançons hi ha una idea que ho conjunta tot… Carpe diem?

Sí? Doncs no hem estat conscients (riu). En principi no el feren de cap manera conceptual. Potser tu eres una persona molt optimista. Me’l tornaré a escoltar a veure…

L'últim disc de Manel sona més crus i més nostàlgic, però també més fort i més cosmopolita. Foto: Manel.

L’últim disc de Manel sona més crus i més nostàlgic, però també més fort i més cosmopolita. Foto: Manel.

El 29 de juny Manel actuà a Burjassot amb Arthur Caravan de teloners. La notícia va eixir a Canal 9, la televisió autonòmica. Aquesta vegada els valencians no podran veure les imatges a la seua televisió perquè l’han tancada. La falta de mitjans en la llengua pròpia acaba afectant els artistes?

Sí, clar. És una llàstima però, no només pels artistes i la cultura, ho és perquè va en contra de la voluntat de la gent i això és el més greu.

Molts es sentiran identificats amb la cançó ‘Un directiu em va acomiadar’. Tenint en compte el moment que vivim, és la cançó protesta del disc?

Podia tenir aquesta lectura però en realitat és la història d’una persona que podia haver fet moltes coses i finalment abaixa el cap i no fa res, no té cap intenció de protestar ni rebel·lar-se.

«El nostre objectiu és que les lletres arriben a algú, l’efecte emocional. Molesta haver d’explicar per què no fem cançons reivindicatives»

Molesta haver d’explicar per què canteu en català?

No molesta perquè les nostres lletres no tenen contingut polític. El nostre objectiu és que arriben a algú, l’efecte emocional. Molesta més, potser, haver d’explicar per què no fem cançons reivindicatives. Dir que, simplement no ens surten. Nosaltres en l’àmbit individual anem a manifestacions i tenim la nostra ideologia però com a grup fem altra cosa, ens dediquem a fer música. Tampoc volem reivindicar res cantant en català. Per a nosaltres és molt natural. És la llengua en la qual vivim i en la qual ens surten les cançons.

Als últims mesos han anunciat que es retiren els mallorquins Antònia Font i els valencians Obrint Pas. Manel ni s’ho pensa, veritat?

No, de moment no pensem retirar-nos. Ho farem el dia que deixem de passar-s’ho bé. Encara gaudim molt i tenim moltes ganes de continuar.

Aneu a prendre’s un any sabàtic?

No tenim pensat res. Aquest estiu, malgrat que la gira continua, no tocarem tant com fins ara. Aprofitarem per descansar i veure que surt.