La utopia de Clownia

Clownia és un lloc on tot és possible. Un espai de projecció, reflexió i intercanvi. Una petita ciutat. Un teatre. Un homenatge als pobles menuts. La màgica urbs que ha fet somiar el darrer cap de setmana a aquells que s’han acostat a Girona per tal de gaudir, durant dos…

La utopia de Clownia

Clownia és un lloc on tot és possible. Un espai de projecció, reflexió i intercanvi. Una petita ciutat. Un teatre. Un homenatge als pobles menuts. La màgica urbs que ha fet somiar el darrer cap de setmana a aquells que s’han acostat a Girona per tal de gaudir, durant dos dies, de música, teatre, circ i la millor gent.

Sant Joan de les Abadesses, un poble situat prop de Ripoll (Girona) de poc més de 3.000 habitants, ha acollit el passat cap de setmana als habitants de Clownia. 3.500 joves vinguts d’arreu del país han pogut gaudir dels carrers i places del poble durant les dues jornades. El matí del divendres a la plaça Major, els grups Bonobos i 9son obriren un festival en el qual els membres de Pallassos Sense Fronteres foren els encarregats d’inaugurar, després de dinar, l’Àgora, la gran carpa de circ i espai central del festival.

Clownia és un lloc on tot és possible. Un espai de projecció, reflexió i intercanvi. Foto: Pol Marzà.

Clownia és un lloc on tot és possible. Un espai de projecció, reflexió i intercanvi. Foto: Pol Marzà.

La música arribà divendres amb Cesk Freixas qui va oferir un recital amb una selecció del repertori dels seus deu anys de carrera, seguit a l’escenari principal de la formació italiana Train to Roots. Els Catarres feren vibrar el públic amb el seu últim disc ‘Postals’, amb un apoteòsic moment que va esclatar amb la cançó ‘Seguirem lluitant’, un himne dedicat “als que volen decidir amb quina llengua hem de parlar”. Una jornada clausurada pels Buhos i el seu nou disc ‘Natura Salvatge’, La Troba Kung-fú, uns clàssics de la rumba catalana, els quals presentaren el seu nou treball, ‘Santalegria’ i que van respondre a les expectatives del públic, i Sra. Tomasa, que van tocar en primícia les cançons que donaran cos al seu primer disc, setmanes abans de la presentació oficial.

La nit freda i la forta humitat amb la qual els assistents se’n van anar a dormir, van deixar pas a un matí de dissabte amb molta calor. Tot just a les 11 hores, la plaça Major del poble va rebre una proposta de circ, seguida dels Deudeveu, guanyadors del concurs ‘Oh Happy Day’ de TV3.

Espais de música, cultura i reflexió

Tot just després de dinar i fugint del sol que cremava l’esquena, l’Àgora era el lloc de refugi. Idària Teatre portà l’espectacle ‘Remenant els Boscos’, on un actor forma parella lingüística amb un noi gambià. Una obra que parla d’un jove que no coneixia res sobre el teatre i entre malentesos, entrebancs, problemes i rialles, professor i alumne acabaren tenint una sòlida amistat, «l’amistat de dos éssers humans, més enllà de diferències de raça, idioma o cultura». Després de cada actuació s’obria un espai de reflexió i intercanvi on s’intentava fer participar al públic.

Arribava la nit de dissabte. Si Els Catarres van ser el plat fort divendres, està clar que dissabte tot el protagonisme se l’enduria Txarango. A les nou del vespre encara no era fosc, però els Itaca Band, vinguts des de Montcada i Reixac començaren a animar la gent, que sortia de les tendes i anava emplenant l’escenari central en un degoteig constant. El seu segon disc, ‘Rema’, ha servit per confirmar el seu potencial, amb l’essència del mestissatge, el reggae i ska. Txarango encetava el concert amb la cançó ‘Músic de carrer’, el single amb el qual ha presentat el seu nou treball ‘Som Riu’. Un dels moments especial de la nit va estar sense dubte quan la Marina va sortir a l’escenari per interpretar ‘La dansa del vestit’, amb llengua de signes.

Per a tancar la nit, des de València, els Orxata Sound System feren seu al públic amb aquell estil que es caracteritza per integrar l’herència del techno valencià dels 90 i les sonoritats tradicionals mediterrànies amb multitud de ritmes com la cúmbia, funk i dubstep. Orxata, allà on va triomfa. El públic ja els esperava amb ganes de ballar i deixar-se endur pels seus ritmes.

Entremig de la boira que omplia Clownia, Dj Ogt va estar el responsable d’acomiadar un festival que ha estat màgic, dos dies que quedaràn guardats com un tresor, ple de records, il·lusió i bon rotllo. L’espera serà llarga, però molts no faltaran l’any vinent, al Clownia, la ciutat llunyana.