Comunitats d’aprenentatge, el somni educatiu

Problemes de convivència, abandonament escolar, marginació, manca de recursos o ineficàcia de metodologies d’aprenentatge eren alguns trets del Col·legi Santiago Apòstol de València. Per això, el centre, enclavat al barri del Cabanyal, es va transformar en comunitat d’aprenentatge, un mètode educatiu que està canviant la sort de qui aposta per…

Comunitats d’aprenentatge, el somni educatiu

Problemes de convivència, abandonament escolar, marginació, manca de recursos o ineficàcia de metodologies d’aprenentatge eren alguns trets del Col·legi Santiago Apòstol de València. Per això, el centre, enclavat al barri del Cabanyal, es va transformar en comunitat d’aprenentatge, un mètode educatiu que està canviant la sort de qui aposta per vies alternatives a l’educació tradicional.

Una de les aules del Col·legi Santiago Apòstol del Cabanyal (València).

Una de les aules del Col·legi Santiago Apòstol del Cabanyal (València).

El Santiago Apòstol és un centre d’Acció Educativa Singular que atén a més de 176 alumnes. Més del 95% pertany al col·lectiu gitano, cosa que fa que la situació de marginalitat i segregació siga especialment cridanera. Tal i com conta Jordi Bosch, actual cap d’estudis, les desigualtats socials que hi tenien eren molt difícils de reduir: “Nosaltres som un centre de compensatòria i per tant, hem de compensar desigualtats socials segons ens marca la Conselleria. Però arribà un punt en què ens vam adonar que portaven molts anys compensat aquestes desigualtats sense resultats”. Fou en aquest moment quan van decidir transformar-se en comunitat d’aprenentatge.

Somiant una escola millor

El procés de transformació s’inicia com s’inicien totes les comunitats d’aprenentatge, i com quasi tot en la vida: amb un somni. Robert Martínez és educador del centre i porta a terme el projecte de ràdio Escalante 329, una xicoteta ràdio que empra amb l’alumnat. Juntament amb la resta de la comunitat, ell també va somiar amb un col·legi millor: “En aquesta primera fase tots els alumnes, professors, pares… somiàrem amb l’escola que volíem. Els somnis podien ser de tot tipus i respondre a necessitats molt diverses”. Un jardí al pati, llepolies per a tots, que tots els alumnes es porten bé o que hi haja una bona convivència entre tots els membres foren només alguns dels desitjos que es van proposar en aquella festa del somni que es va celebrar fa ja cinc anys.

Alumnes, pares i professors plantegen l’escola que volen i utilitzen eixe punt com a partida per a millorar-la

Una vegada recollits tots els somnis, havien de classificar-los. “A partir d’aquesta classificació es crearen les comissions mixtes de treball que són les que han de donar eixida a aquests somnis”, explica Robert. Així, el Santiago Apòstol compta, d’una banda, amb la comissió d’arreglaments, que tracta de reparar les possibles avaries que hi hagen, ja que el col·legi (tot i ser declarat Edifici d’Interès Cultural) es troba en molt mal estat. I, d’altra banda, la comissió de les famílies, que està coordinada amb el Banc d’Alimentació i fa una important tasca social en matèria alimentària i de salubritat. Finalment, la comissió de convivència tracta de generar una escola el més inclusiva possible, sempre respectant totes les diferències culturals que existisquen i creant un clima de tolerància i respecte.

Els desitjos dels alumnes s'utilitzen com a base per a la construcció d'una escola que compte amb tots.

Els desitjos dels alumnes s’utilitzen com a base per a la construcció d’una escola que compte amb tots.

Aprendre dialogant

Les comunitats d’aprenentatge són un model educatiu obert i democràtic fonamentat en l’aprenentatge dialògic, creat pel pedagog brasileny Paulo Freire. Segons el seu pensament, l’educació ha d’estar centrada en la interacció de les persones. Un nou model que es fonamenta en un programa europeu anomenat INCLUD-ED, que busca la millora de la qualitat de l’ensenyament a partir de l’escola inclusiva. És per això que, des d’Europa, es proposen activitats d’èxit que promouen la participació de tots els alumnes des d’un enfocament constructivista, és a dir, una educació per al canvi social.

Però el procés de conversió en comunitat no és fàcil. Un dels principals obstacles és la concepció social que hi predomina sobre els centres educatius. “Hi ha una perspectiva social que pensa que l’escola és una guarderia on cuidar als xiquets, quan realment educar a un xiquet o una xiqueta és qüestió de tots. I [model de] comunitats [d’aprenentatge] ofereix això; que tots s’impliquen”, assegura Robert.

Una aposta pel canvi social

Malgrat les dificultats, el temps, l’esforç o els conflictes que puguen aparèixer durant el procés, cada vegada són més les institucions educatives que aposten pel canvi. El Jaume I de Catarroja (València), el Mestre Gaspar López de Benidorm (Alacant) o el Luis Vives de Cullera (València) són altres exemples de centres que estan en canviant i en tots ells es veuen els resultats. “Enguany ja tenim 25 alumnes matriculats en els instituts, dels quals 10 o 11 tenen possibilitat d’acabar i els altres es mantenen sense ser expulsats”, conta el cap d’estudis. Un avanç per al Santiago Apòstol, ja que fins ara la major part dels estudiants que arribaven a l’ESO, eren despatxats als pocs dies amb un expedient disciplinar. A poc a poc, els alumnes d’aquest Centre d’Acció Educativa Singular (CAES) ixen del gueto en què estan immersos i van aconseguint l’accés a un entorn normalitzat.

«Hi ha una perspectiva de que l’escola és una guarderia on cuidar als xiquets, quan educar és qüestió de tots», aclaren des del Santiago Apòstol

Hui, Robert, Jordi i la resta dels membres de la comunitat segueixen avançant en l’anàlisi i la reflexió sobre els aspectes organitzatius, culturals i curriculars més rellevants per a la construcció d’una escola de qualitat per a tots. Sempre des del respecte a la diversitat. “Comunitats és el més transversal que he pogut trobar tant en l’àmbit organitzatiu com en l’àmbit pràctic”, asseguren.

Són conscients que l’estructura educativa requereix d’un canvi de mentalitat. La societat industrial portava un tipus d’escola on es consideraven els alumnes com a futurs productors. L’adoctrinament, l’acumulació de conceptes i l’aparell meritocràtic eren els arguments de valor. Ara bé, com afirma Jordi, “la societat en què vivim hui en dia és completament diferent, i com no es canvien els plantejaments educatius, malament anem”. Mitjançant les comunitats d’aprenentatge, a poc a poc, el somni del canvi es va acomplint.