«Els polítics actuals governen amb la por»

La trajectòria d’Auxili es remunta nou anys enrere. Sense adonar-se’n aquesta jove banda d’Ontinyent s’ha anat obrint camí en el panorama musical valencià amb un estil propi

«Els polítics actuals governen amb la por»

Batejaren el seu primer treball ‘Existirem…?’ amb la intenció de llençar la pregunta a l’aire. Una pregunta que ha aconseguit captar l’atenció d’un públic que els permetrà estar en un munt de concerts arreu del País Valencià els pròxims mesos.

Ara mateix estan immersos en la presentació de ‘Dolç atac’, un treball que ha optat pel reggae com a motor principal del disc, les lletres del qual evidencien el seu vessant combatiu, de denúncia social, sense oblidar temes tan candents com l’amor o el desamor. Esteve Tortosa i Adrià Llin, veu i baix de la formació, desvelen les inquietuds d’una banda incipient.

Per què en un moment donat de la vostra trajectòria aposteu pel reggae?

Esteve.- De totes les coses s’ aprén en aquesta vida, i a un estudi de gravació encara més. El primer disc ‘Existirem…?’ és una barreja d’estils sense personalitat, una barreja d’influències de tots aquells grups dels quals havíem ‘mamat’ des de ben petits. Grups com Obrint pas, La gossa sorda, Skalariak … Havíem de treballar per aconseguir el nostre so, el nostre estil propi. Així que vam analitzar ‘Existirem…?’ i ens vam adonar que els trossets de reggae ens caminaven en una direcció, tenien ‘flow’. A poc a poc anàvem creixent i creixien a la vegada amb les nostres influències musicals. Grups com els alemanys Seeed, els francesos Dub incorporation, els australians Soja, Fermín Muguruza al País Basc o Sergent Garcia i Pirat’s Sound Sistema de Catalunya ens obriren els ulls a l’hora d’elegir el camí del reggae. També dir, que el nostre estil no es reggae ‘pureta’ sinó una barreja de ritmes, és a dir, una barreja de reggae i moltes variants d’aquest, com puga ser l’ska, el drum and bass, el raggajungle… Sempre hem dit que fem música per poder cantar i ballar. Intentem buscar que els peus no paren quiets i les veus no queden callades.

Més que un estil de música, el reggae és un codi de conducta?

E.- Bé, en alguns territoris d’aquest planeta podríem dir que sí, el reggae ha estat lligat sempre a la cultura rastafari i a Jamaica, una manera molt diferent d’entendre la vida (quant a societat, religió i altres). Nosaltres no compartim els ideals d’aquesta cultura ni molt menys. Nosaltres som valencians dels països catalans, no creguem en cap deu, la nostra lluita és altra. El que si és cert és que compartim el missatge anticapitalista i crítica del món materialista i consumista occidental (Babilonia) que sempre ha estat reflexa a les lletres del reggae. No creguem que sigui un codi de conducta exactament, sinó una manera d’entendre la vida.

«Fem música per poder cantar i ballar. Intentem buscar que els peus no paren quiets i les veus no queden callades»

‘Revoltes’, ‘Lliure’…. Són crits d’auxili davant la realitat que hem d’enfrontar la nostra generació

E.- ‘Revoltes’ és un tema que escriguérem a Benimaclet a casa del Fèlix (guitarrista), per desgràcia vam viure el clima de violència policial que es va produir aquelles setmanes en la capital valenciana (les porrades injustificables als alumnes del Lluís Vives i les posteriors manifestacions, com les del 15M, o fa uns dies a Barcelona amb el tancament i enderrocament de Can Vies). Sembla que la violència sols s’atura amb més violència i als despatxos de Madrid els agrada l’espectacle, Gamonal és el clar exemple. Sí, és una realitat que hem d’afrontar i no tindre por, els polítics actuals governen amb la por, i la ràbia del poble augmenta. Estem farts de plorar i decidim cantar com diu ‘Lliure’, s’ alliberem del teatre que ens fan tragar per no pensar (el futbol, la programació brossa de la seua televisió, i les seues polítiques), és un moment de canvi, d’alliberament, i la nostra cultura necessita un revulsiu, i dels grans.

Parla’m de vosaltres.

E.- Som 10 membres, Sam Ferrer (tècnic de so i productor), Miguel Ramos (bateria), Adrià Llin (baix i management), Fèlix Cortés (guitarra i veu), Salva Berenguer (trompeta), Hèctor Sanchis (trombó), Marc Andrés (veu), Esteve Tortosa (veu), Gustau García (percussió menor i efectes) i per últim, Pepo (merchandising i roadmanager). Un 80% de la formació sóm universitaris que estem acabant i amb expectatives de futur complicades, com el 80% dels joves de la nostra edat, entre els 22 i 23 anys. Per sort, alguns membres del grup donen classes i fan hores a la fàbrica per poder subsistir, i a la resta, els nostres pares ens mantenen, malauradament. Som tots d’Ontinyent (València), menys Sam que és de Borriol (Castelló).

Auxili en el Festival Diània 2014 .

Auxili en el Festival Diània 2014. Foto: Fotografia On Tour.

Quins són els vostres referents?

Adrià.- Seeed (Alemanys) amb una banda espectacular i tres cantants boníssims , Dub Incorporation (francesos) amb unes melodies molt dolces i teclats perfectes, Soja (Australians) tenen una qualitat de so quasi perfecta i unes cançons molt boniques. En l’àmbit polític dins la música també ho tenim prou clar: Fermín Muguruza, conegut a tot l’estat espanyol, que ara fa un reggae molt mogut. Grups com S.A, Kop, Los Chicos del Maíz, At-versaris no s’apropen al nostre estil musical però que ens aportem moltes idees, com la lluita del dia a dia. Per descomptat, els grans i ara ja mítics Obrint Pas, que han sigut un referent absolut per a nosaltres i per a tots els grups del País Valencià.

Quins concerts teniu en perspectiva?

A.- Ens agradaria destacar festivals com el Feslloch (el festival d’estiu del País Valencià per excel·lència) o el Meruts Festival (on sempre és un plaer tocar, i és a casa nostra) i, per descomptat, tots els concerts en QUÈ toquem amb els companys i amics de La Gossa Sorda, Smoking soul’s o Aspencat.

Hi ha algun escenari que vos faria especial il·lusió trepitjar?

A.- Sens cap dubte, i crec que parle per tota la banda, el concert que més il·lusió ens faria, és el Rototom. Simplement per compartir escenari amb els més grans del panorama mundial del reggae. Esperem que hi haja sort i ens truquen.

Algun desig que vos agradaria complir en els pròxims anys?

A.- Gravar altre disc és una meta que ens hem proposat, encara que no tenim dates clares. Ara preferim rodar el nostre directe. Altre objectiu seria donar-se a conéixer per terres catalanes. I clar, tocar als grans festivals de l’estat espanyol.