“Hem descobert que necessitàvem temps per treure un disc com ‘La polseguera’”

La Gossa Sorda torna a lladrar amb ‘La polseguera’, el nou disc fruit dels 18 mesos d’aturada del grup. La banda de Pego presenta el treball aquest dissabte, a casa, i el seu cantant, Josep Nadal, no dissimula els nervis

“Hem descobert que necessitàvem temps per treure un disc com ‘La polseguera’”

Com en els vells temps, La Gossa Sorda afronta un estiu intens, que començarà aquest dissabte a les festes de Pego, i continuarà dilluns al Xufa Rock d’Alboraia. El disc eixirà en pocs dies, però Josep Nadal avança que volen que la gent escolte un tast, i que buscaran la forma. Per als primers bolos prometen un repertori variat, amb cançons noves i també clàssiques. ‘La nostra sort’ fa pensar en una lleugera evolució a un estil i una tonalitat inconfusible. Com és habitual, La Gossa s’ha rodejat d’amics i col·laboradors per a treure endavant el treball en què més hores han invertit.

Hi ha nervis per la presentació a casa? Això rema a favor o en contra?

Home, en contra no rema, però sí que et poses més nerviós de tocar al poble. Sempre tens eixe respecte a l’escenari, però ja has après a assumir-ho. Però quan toques al teu poble, en festes, i la gent et veu pel carrer i t’ho recorda, et causa molt més respecte. Sí que comencem a notar una miqueta els nervis.

Per què la tornada? Per què ara?

Bé, la tornada era perquè ho teníem previst, i així ho vam dir. Si no, haguérem dit altra cosa. Per què ara? Una de les qüestions per a tornar i una de les causes per què ens havíem agafat aquest any de vacances era per poder fer un disc en condicions, pensat, per tenir temps. Això que no havíem pogut fer mai pràcticament. I això és el que serà ‘La polseguera’.

Es fa complicat girar i compondre?

És difícil, però també depèn dels mètodes. En ‘La Gossa Sorda’ som molt assemblearis a l’hora de construir les cançons, i ens ha anat bé. Per a poder fer això, necessites molt de temps. Intentem que tots col·laboren, que treguen el millor de si mateixos. Hi ha moltes maneres d’enfocar i treballar les cançons, depèn de cada persona, i hem descobert que necessitàvem temps per poder fer això.

Durant aquest temps, heu pogut veure el projecte en perspectiva? Si et transportes al moment en què decidiu parar, com veus el grup ara? T’ha canviat el punt de vista? Com es renoven eixes energies?

La veritat és que em pilles en un moment un poc així, perquè encara queden alguns passos que són importants, i que per a mi fan que el treball encara no estiga del tot acabat. Fins que no el tinguem a les mans i el toquem en directe, és com que estem encara en el procés. Amb aquest disc hem fet més feina que en cap altre projecte. No sabem què passarà i què pensarà la gent, però hem treballat molt, li hem dedicat moltes hores, i encara estem en un moment que no ens ha permés veure-ho des de fora.

"Nosaltres sempre ens hem atrevit amb tot. La gent ja escoltarà el disc i ens dirà". Foto: Víctor Birman.

«Nosaltres sempre ens hem atrevit amb tot. La gent ja escoltarà el disc i ens dirà». Foto: Víctor Birman.

Ens pots avançar algun detall, alguna sorpresa?

Sí que vos puc avançar alguna cosa, que pense que a la gent li pot agradar, i és la col·laboració de Carles Dénia. És una de les que més satisfacció ens dóna als que estem parint el disc.

Què passarà amb l’altre projecte que vas encetar, Vertigen?

Bé, Joan Palomares i jo teníem clar que agafàvem el grup per un any, i que després cadascú continuaria amb els seus projectes, ell amb Prozak Soup i jo amb La Gossa. Tinc molt bona relació amb Joan i amb la resta del grup, i m’agradaria tornar a fer alguna cosa amb ells més endavant.

‘La nostra sort’ ja té algunes coses que pareixen un xicotet gir d’estil de La Gossa Sorda. Aneu a sorprendre molt en eixe sentit?

Saps què passa? Després de prou de temps tocant, a nosaltres mateixos ens costa definir-nos. És una cosa, això de l’estil, que es veu més des de fora. Nosaltres sempre ens hem atrevit amb tot. La gent ja escoltarà el disc i ens dirà. Serà un poc complicat fer una crítica així, perquè hi ha de tot, i n’hi ha moltes maneres d’interpretar-lo i de veure’l.

El moment actual, per al missatge que emet ‘La Gossa’, és crític, però també és veritat que la lluita per canviar el món, la consciència de la necessitat d’eixa lluita, està més a flor de pell que mai… Vull dir que la protesta hui és generalitzada, no creus?

Sí, es nota en qualsevol cosa que fas, està al carrer. La gent que portem més temps en mogudes alternatives i de mobilització social sabem com ha costat moure a la gent. En aquests moments, la població és molt més receptiva als missatges. I quasi que se’t fa més complicat dir coses, perquè és un missatge que està molt en la societat. Però està bé. Ja no és només dir el contrari o protestar per qualsevol cosa. T’ho has de currar més.

Parlem del moment de la música valenciana i en valencià. A mi se m’escapen els grups, els estils i els treballs de tants que hi ha. És una bona època?

Sí, hi ha molts grups, molt de públic, i la il·lusió de la gent és brutal. En eixe sentit no ens podem queixar. Després, açò és com tot, quan un moviment creix, ixen a la llum necessitats i problemes, però això és altre tema. Està molt bé que la música en valencià cresca. Com a moviment cultural i alternatiu que hem sigut, els que portem més temps estem molt contents i orgullosos de veure la gent jove com puja.