«A través de la dansa he pogut prendre contacte amb una realitat amagada»

M’adverteix quan comença l’entrevista que ella no és terapeuta. No fa servir la dansa per tal de curar cap malaltia. Bárbara Díaz Ríos és professora de dansa contemporània i clàssica, treballa com a assistent coreogràfic en Taiat Dansa i ha participat en un bon nombre de muntatges escènics durant la seua dilatada trajectòria professional amb EBCD Cía-Eva Bertomeu. Tot i que des de fa dos anys s’ha capbussat de ple en un àmbit desconegut per a ella, el de la discapacitat. Va començar realitzant tallers per a persones amb paràlisis cerebral per casualitat i, a poc a poc, va anar endinsant-se en un món del qual poques vegades es parla sense embuts. I li va enganxar. Entre altres coses perquè va acabar per transformar-la a ella. Cada setmana es desplaça fins a un centre de salut mental valencià on realitza una sessió de dues hores. A través de les seues classes, els interns i les internes adquireixen competències com l’autonomia o l’autoconeixement. Esta intèrpret i investigadora valenciana ha invertit coneixements, passió i temps en indagar sobre l’invisibilitzat món dels seus alumnes. El resultat es diu ‘CoreOTROpías’, un projecte en el qual també ha participat l’artista audiovisual Eneko Lorente que es representarà a València en el marc del Festival 10 Sentidos.

Com naix ‘CoreOTROpías’?

La qüestió que posa en marxa este projecte és la recerca del lloc que tenen en la societat contemporània aquells subjectes que són considerats diferents o estranys, sota les diverses formes d’alteritat. ‘CoreOTROpías’ és una peça artística construïda a través d’experiències viscudes en un centre de salut mental, on el focus d’atenció es posa en les relacions amb l’altre, en la diferència i en la condició de ser una altra persona. En esta peça en concret s’han anat incorporant conceptes, vivències i emocions que han anat revelant la dansa com una eina transformadora de les relacions amb eixa altra persona. ‘CoreOTROpías’ sorgeix precisament de la trobada entre la dansa i la coreografia o l’escriptura del cos i la presència de l’altre.

Què et mou a treballar amb un grup d’interns d’un centre de salut mental?

L’internament és una forma d’invisibilització de l’altre, de la malaltia, de la diferència. És una forma d’apartar el subjecte de la comunitat. A través de la dansa he tractat de ser sensible a l’experiència, amb la finalitat de proporcionar recursos per generar vincles i una nova experiència de comunitat. La dansa és una forma de sensibilitzar el cos i d’encarnar emocions en relació amb els altres. En este cas el treball amb el grup d’interns ha estat orientat cap a la producció d’esta nova comunitat.

Com s’organitzeu a l’hora de realitzar les sessions?

El treball consisteix en sessions setmanals que es desenvolupen en el mateix centre, dirigides a generar una percepció oberta de sí mateix i de la resta de participants, mitjançant exercicis que busquen transformar la relació amb l’espai, amb el moviment i a través d’aquest amb els altres. Més problemàtica resulta la relació amb el temps. D’una banda, la sessió setmanal dificulta la continuïtat de l’experiència de la dansa, que cal reprendre pràcticament des del punt de partida, en cada sessió. I d’altra banda, per a la dansa, la memòria corporal és un factor fonamental per al progrés de l’experiència, i freqüentment la medicació dificulta el desenvolupament d’aquesta memòria, el que requereix que el grup actue com a dinamitzador de l’experiència compartida i memòria de la vivència de comunitat.

Conta’m com és un dia d’assaig.

Les sessions s’organitzen al voltant d’una seqüència d’activitats que parteixen de la trobada, el plantejament dels objectius de la sessió, l’activació de la memòria individual i grupal de les sessions anteriors i el desenvolupament d’exercicis que s’estructuren en tres eixos característics: cos, espai i moviment-ritme.

I tu, què has aprés del grup?

El grup m’ha proporcionat una experiència inèdita de la dansa, a través de la dansa he pogut prendre contacte amb una realitat amagada i en bona mesura insensibilitzada per a l’expressió corporal, així com una percepció expandida de la relació de l’individu amb si mateix i amb els altres.

Les famílies també estaran implicades…

De moment no hem treballat amb les famílies. L’activitat s’ha centrat en el grup i té com a destinatari el mateix grup de participants.

Quan i on podrem gaudir de ‘CoreOTROpías’?

El 8 de juny al Saló d’Actes de la Fundació Bancaixa de València, a les 19 hores es presentarà per primera vegada ‘CoreOTROpías’.